Els manuscrits de fulles de palma són un tipus de manuscrits fets amb fulles de palmera seques. Les fulles de palma es van fer servir com a material d'escriptura al subcontinent indi i a Àsia Sud-oriental des del segle V ae i segurament molt abans.[1] El seu ús començà al sud d'Àsia i s'estengué a altres llocs: eren texts sobre fulles de palma seques, tractades amb fum, de l'espècie Borassus (palma de Palmyra) o fulla de Corypha umbraculifera o talipot).
Un dels més antics manuscrits de fulla de palma que es conserva d'un tractat complet és un text sànscrit del xivaisme del segle ix, descobert a Nepal, que ara és a la Biblioteca de la Universitat de Cambridge.[2] El Manuscrit de Spitzer és una col·lecció de fragments de fulla de palma trobats a les coves de Kizil, a laXina. S'han datat del segle II i són el manuscrit filosòfic més antic conegut en sánscrito.[3][4]
↑Franco, Eli «The Oldest Philosophical Manuscript in Sanskrit» (en anglès). Journal of Indian Philosophy, 31, 1/3, 2003, pàg. 21–31. JSTOR: 23497034.Franco, Eli «Three Notes on the Spitzer Manuscript» (en anglès). Journal of South Asian Studies, 49, 2005, pàg. 109-111. JSTOR: 240076554.
↑Noriyuki Kudo «Review: Eli FRANCO (ed.) The Spitzer Manuscript: The Oldest Philosophical Manuscript in Sanskrit, 2 vols» (en anglès). Nagoya Studies in Indian Culture and Buddhism: Saṃbhāṣā, 26, 2007, pàg. 169–173.